JUSTIFICACIÓ

Perquè fomentar la perspectiva patrimonial en EI?

D’acord amb González Monfort (2007) en l’actualitat es considera el patrimoni com a una “construcció social” des d’una perspectiva sistèmica, integradora i complexa. Els elements patrimonials permeten conèixer tant el nostre passat com el nostre present, en la nostra societat i en d’altres. Així doncs, entenem el patrimoni com quelcom construït conjuntament per una societat i que ha esdevingut un símbol d’identitat social significatiu per a les persones. Aquest patrimoni, per tant, esdevé model de referència per a futures societats, fomentant així la identitat personal i la pertinença de grup. 

Així doncs, és de vital importància construir la identitat personal en paral·lel a la identitat social.  L’infant ha de construir la seva identitat personal mitjançant una activitat social compartida i integradora amb la qual es valori el treball col·lectiu i s’enforteixi més la seva identitat.

Per tant, des de l’educació patrimonial s’hi ha de reforçar el “JO” mitjançant activitats que fomentin la sensació de pertinença a un determinat col·lectiu social i que impulsin a actuar de forma compartida, valorant i respectant el treball conjunt.

Segons Ballart (2001) la valoració dels objectes patrimonials no és sempre inherent a ells, com el pes o la forma, sinó que es tracta d'una qualitat afegida per les persones associades a aquests objectes, que pot créixer o disminuir. El patrimoni, doncs, es tracta d'un concepte relatiu sotmès al comportament humà.

Així doncs, la perspectiva patrimonial no sols s’ha de centrar en la importància d’un objecte com a identitat d’un col·lectiu, sinó que l’educació patrimonial també ha d’impulsar certes maneres de fer, maneres de pensar i maneres d’actuar. Aquesta perspectiva de patrimoni ha de servir per fomentar el valor i el respecte del nostre entorn, fer conscient als infants que tot allò que ens envolta s’ha de cuidar, respectar i valorar.

Per tant, l’educació patrimonial ha d’estar present en el dia a dia dels nens i nenes per tal d’esdevenir un bon ciutadà i poder viure en ciutadania sent responsable de l’ús i del valor de tot allò que ens envolta, que és nostre i que ens defineix com a societat i com a ciutadans. Es tracta d’ensenyar als infants el funcionament de viure en societat, sent capaces de respectar la interculturalitat i el canvi social, fomentant la tolerància, la cooperació, la negociació democràtica, el pensament crític i l’autonomia intel·lectual.

“Conèixer per comprendre, comprendre per respectar, respectar per valorar, valorar per cuidar, cuidar per gaudir, gaudir per transmetre, i transmetre per conèixer; ens sembla que recull de manera gràfica i senzilla els objectius que ha de perseguir una Educació Patrimonial de qualitat i al servei dels ciutadans.” (Álex Ibáñez: UPV/EHU. Olaia Fontal: Universidad de Valladolid. José María: Universidad de Huelva. Actualidad i tendencias en Educación Patrimonial.)

D’acord amb José Mª Cuenca (2013), el patrimoni cultural és un mitjà per al desenvolupament de capacitats d’observació, comparació, anàlisis, etc. Per tant, l’educació patrimonial esdevé un procés compromès amb el context sociocultural i natural, que permet resoldre interrogants que contínuament es generen en la realitat en relació amb la vida quotidiana dels infants i el seu entorn.

Així doncs, la perspectiva patrimonial és un bon dinamitzador d’ensenyament i aprenentatge que fomenta la conscienciació de viure en un món real basant-se en objectes reals. No desenvolupar aquesta perspectiva patrimonial implicaria oblidar el nostre patrimoni social i els elements que la conformen. La perspectiva patrimonial ens permet veure la vida real i els petits conflictes de la vida quotidiana.

Recollint tot el que s’ha exposat, podem concloure que l’educació patrimonial ha d’estar integrada en el procés educatiu de l’infant gràcies als múltiples beneficis que aporta aquest camp d’ensenyament. Resumint, l’educació patrimonial reforça la identitat personal, la pertinença del grup i, per consegüent, reforça el “JO”. 

També es treballa l’educació ciutadana impulsant valors com el respecte, la cooperació i la valoració del treball col·lectiu. Finalment, també es potencia el coneixement reflexiu de la realitat per tal de resoldre els conflictes i dilemes que sorgeixen en la quotidianitat.